- Acostumar-nos que sovint cal interpretar pistes, saber llegir més que paraules... per captar en les coses (en la realitat, en nosaltres) missatges molt importants però subtils i aparentment amagats.
- Poder parlar de l’escolta i la comprensió amb tot el cos, amb totes les nostres capacitats, no només amb el cap.
- Familiaritzar-se amb saber esperar pacientment, activament, sense esperar res en concret; amb el convenciment que alguna cosa profunda en nosaltres reacciona i ens fa adonar de coses que no podem captar d’una altra manera.
- Aprendre a reconèixer l’alegria de créixer, de comprendre, de contemplar...
- Adonar-se de les diferents maneres de sentir-se feliç.
- Identificar espais (tant laics com religiosos) que ens ajuden a recollir-nos i que acompanyen el desenvolupament de l’atenció.