Voluntariat en temps de pandèmia

Generositat in extremis

Entrevista a Maria Jesús Sierra, conductora d’autobús de TMB

El Centre Obert Heura (centreheura.org) atén i acompanya a persones en situació de sense llar, al barri de Gràcia de Barcelona, des de fa més de 20 anys. Durant el confinament va haver de tancar les portes, però des del 18 de maig torna a oferir els serveis bàsics de dutxa, rober i atenció social. Maria Jesús Sierra, d’ençà de l’obertura post-confinament, és una de les noves voluntàries del Centre Obert Heura. Dona un cop de mà al servei de dutxes de l’espai lila, per a dones, dels divendres.

Com arribes fins a Heura?

-Aquí he vingut a parar pel Ramon, ha sigut ell qui ens ha mogut a tots. Jo treballo de conductora d’autobusos a TMB i, al principi de la Covid-19, TMB va oferir els busos per a fer trasllats als hotels de persones ingressades als hospitals. Es van adaptar els autobusos, i van contactar amb el Ramon perquè saben que és una persona molt ficada en temes de voluntariat i li van demanar ajuda per a trobar voluntaris entre el personal. Aleshores ell va crear un grup de whatsapp amb unes dues-centes persones que s’oferien per a fer aquest servei. Quan es van acabar els trasllats, perquè ja no feien falta, en Ramon ens va dir que, els qui volguéssim, ens podíem quedar en el grup per si sorgien altres voluntariats. Ens hi vam quedar una cinquantena, i al cap de quatre dies ja tenia una altra proposta! I ara t’explicaré com ho va fer: en passar amb l’autobús per davant del Centre Heura, es va aturar, va baixar i va demanar si necessitaven voluntaris. Ens va enviar un missatge dient-nos que en necessitaven perquè la gent gran que feia habitualment de voluntària estava confinada. I així va ser com vam començar. Cada tarda, durant un mes i mig, han vingut a Heura dues persones voluntàries de TMB.

En el moment que reps el missatge del Ramon, què penses?

Que necessiten gent i que jo puc oferir temps per donar un cop de mà. Que necessiten planxa, doncs planxa, que tampoc no em cauen els anells; que no em demanen de recollir patates, que no és una feina que em desgasta, és temps... I si tens temps, doncs l’has de posar al servei.

Però tu en el moment que reps el missatge no estàs confinada, sinó treballant...

Sí, però jo vinc els divendres, que és el meu dia de festa. Treballo caps de setmana i festius a TMB, i de dilluns a dijous en una oficina. Tinc dues feines. Tinc divendres festa i per la meva situació personal actual puc fer-ho, potser en altres moments de la meva vida no hagués pogut. Vinc amb cotxe des de Viladecans, que és on visc; haig de buscar aparcament i si no en trobo, doncs vaig a un pàrquing i, si haig de pagar uns dinerets, doncs els pago, perquè el voluntariat també és això. I ara mateix puc fer-ho, tinc aquesta possibilitat: la meva filla és gran; si tingués fills petits, doncs no podria venir.

Què hi has trobat a Heura?

He vist que hi ha moltes persones necessitades, però també que hi ha moltes persones voluntàries, capacitades per ajudar. I també he conegut un món que no coneixia, perquè havia sentit parlar de les persones sense sostre, i t’imagines que són les que van amb el carret, però no saps res més i aquí descobreixes que són persones que realment ho han perdut tot, i que jo també podria ser-ho. I ja no és només venir, és que t’impliques, demanes roba a la família..., i t’adones que ens sobren moltes coses i que hi ha gent que les necessita. Després vens aquí unes quantes setmanes seguides i veus la mateixa persona que ve a dutxar-se i la saludes, li preguntes com li ha anat la setmana i veus que són persones com tu, que tenen la seva vida, que han tingut mala sort, i que necessiten una empenta perquè els hi vagi millor després. Tant de bo!

A principis de juliol el grup de voluntariat de TMB va acabar la seva aportació a Heura. I tu has continuat...

El Ramon ens va comunicar que en aquell moment es reincorporaven nous voluntaris a Heura, i que ja no calia que hi fóssim perquè no hi ha tanta feina. Jo, hi ha hagut setmanes que he vingut sola, en canvi avui mateix han vingut dues noies més, i no cal; quan s’acaba la feina no cal que estiguis aquí fent petar la xerrada, perquè vens a ajudar. Jo seguiré el mes de juliol, si es necessita la meva aportació, i al setembre m’he de plantejar què faig, perquè em queda molt lluny de casa, potser em buscaré un altre voluntariat més a prop, perquè ara l’he fet aquí i m’ha enganxat...

Ja havies fet voluntariat abans?

Sí, però no de forma continuada. Tots portem a dins una mica de voluntari i de vegades no tens temps o no es presenta l’ocasió, o no coneixes llocs on anar. Mira, jo em sento una persona afortunada: l’empresa on estic treballant va fer un ERTE i pensàvem que tancava i, com que sóc sola amb la meva filla, necessitava treballar i em vaig treure el carnet de conduir autobusos, i amb 50 anys em va contractar TMB, i sense experiència! I això s’ha de valorar perquè no totes les empreses agafen gent gran sense experiència. M’han donat una bona oportunitat! Estic contenta, i com que em sento afortunada sempre m’hi he sentit, tinc, no diria l’obligació però sí la necessitat, d’oferir alguna cosa, perquè jo he tingut sort i no tothom en té...

Entrevista: Laia de Ahumada. Aquesta entrevista es va publicar en la web del Centre Obert Heura, a Covid19 en primera persona, un espai reservat per a fer sentir la veu de les persones que viuen o han viscut al carrer durant la pandèmia, i dels voluntaris d’Heura. https://centreheura.org/covid19-en-primera-persona/  

Fotografia: Centre Obert Heura




Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.


Comentari


Nom

Correu electrònic

Lloc web